La melodia acompanyada: En aquest cas una veu o un instrument (solista) destaca per sobre tota la resta, que li fan de suport i acompanyament. Un exemple serien les cançons actuals que tenen una base i la veu del cantant es la que destaca.
L’homofònic: Cada una de les parts té notes diferents però valors idèntics que fa que coincideixin en el ritme. Exemple:
La contrapuntística: Cada veu o instrument te la seva pròpia melodia i el seu propi ritme, que no sol coincidir amb les dels demès. En l’inici, solen entrar esglaonadament. Sembla caòtic però no ho és, ja que els compositors/es ja controlen la simultaneïtat.
Les textures es divideixen en 2 grups: en el monòdic i el polifònic. En el monòdic només hi trobem l’uníson i en el polifònic l’ homofònic, la contrapuntística i la melodia acompanyada.
L’uníson: És la textura més senzilla.Totes les veus o instruments canten/toquen les mateixes notes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario